dimarts 12 de maig de 2009

...


Fa mesos que els meus posts són avorrits, insulsos i sense contingut.

Fa mesos que les meves visites als vostres blogs són fugaces, pràcticament nul·les.

Fa mesos que no travesso una bona època.

Darrerament m'estic adonant que aquesta etapa és més difícil del que em pensava. El pitjor de tot és que no sé si vull arreglar-ho. No sé si val la pena. Només faig que empitjorar les coses.

No sé el que passarà d'aquí un temps, el que està clar és que de moment abandono aquest món. Potser torni, si les coses s'endrecen. O potser no, això mai se sap.

Vull donar-vos gràcies a tots aquells que em seguíeu i llegiu les meves neures. 
Molta sort a tots!!




12/5/09

Avui ha estat el dia en què ens has abandonat per a sempre.

Ja feia temps que el teu cos s'havia reduït a pell i ossos, i les teves curses pel passadís feia mesos que havien desaparegut.

Però allà estaves tu, aguantant com un valent totes les dificultats que t'arribaven. Tu vas saber arribar fins al final, fins on el teu cos t'ho va permetre. 

T'estimem, amor, vull que ho sàpiguis. Sempre et durem al nostre cor. 

Descansa ara que ja pots fer-ho...

dilluns 4 de maig de 2009

Highlights


No és la primera vegada que me'n faig, de blens (mechas en castellà). Però sí que és la primera vegada que vaig a una Acadèmia de perruqueria a fer-me'n. Per allò de que tothom hi ha anat alguna volta, i per allò de que precisament ahir me'n van parlar. 

Ja feia temps que havia d'anar-hi, perquè duia unes arrels de por, i avui he pensat "mira, tarda lliure, vés-hi que t'agafen en el moment i ja t'ho treus de sobre".

I allà que hi he anat. Només seure a la cadira (amb taula com si fos d'escola, totes dues coses) he vist un rètol que deia que el centre no es feia responsable de les taques a la roba, que recordéssim que aquells que ens fan les coses als cabells, són aprenents. En fi, he anat amb tota la meva cura per no tacar-me, vigilant, en fi... Que estava tota contenta perquè no m'havia tacat la roba (o això pensava jo...)

Quan vaig a pagar, placa (com diuen els meus alumnes), prop de 26 euros, sense tallar, eixugar ni pentinar. Gairebé em surt més a compte anar a la meva antiga perruqueria! La mandra, ja se sap.

Arribo a casa, vaig al bany, i mira que sóc poc destra, m'he donat un cop al peu amb la porta, això que em giro, i veig al mirall una cosa estranya a la meva esquena. Enfoco la meva vista al mirall i ¡tatxaaaaaan! Tota la samarreta amb taques com si fossin de lleixiu... 

La meva samarreta violeta totalment arruïnada! 

I és clar, ara no puc anar a demanar explicacions perquè ja ho deia clarament el rètol, que ells no es feien càrrec d'això. La meva animadversió cap al món, de l'estètica en general, i perruqueries en particular es manté, vaja si es manté!

No, si al final m'acabaré muntant la paradeta a casa i a fer punyetes totes les perruqueries!!

dilluns 27 d’abril de 2009

Mon petit


Continuo aquí, caminant cap a tu. Espero que els tràmits no siguin gaire feixucs i que l'administració funcioni més ràpid del que sembla... 

T'estimo!

diumenge 19 d’abril de 2009





Ahir la vaig anar a veure.... És un film d'intriga com feia temps que no veia. Em va agradar però et maté en tensió durant una bona estona... El Russell Crowe surt molt diferent en aquesta pel·lícula!



Al final del camino



Fa uns dies la vaig anar a veure al cinema. 
És prou disparatada però em vaig riure molt. És agradable anar al cinema, sala petita, pràcticament plena, i que tothom rigui al mateix temps...

Tinc un amic que diu que no li ha agradat gens, gustos n'hi ha de tots els colors ;)


divendres 17 d’abril de 2009

Una visita fugaç a la capital anglesa...


Doncs res, que aquests dies hem aprofitat una oferta barata i ens hem anat a veure un poquet London. Aquí teniu algunes imatges...

Sostre del British Museum en conjunció amb una escultura exposada en la sala

Aquesta l'hi dedico a n'Striper perquè vaja si vam veure sex-shops al Soho! La roba interior era moooolt sexy!


Aquests muffins semblen més de decoració que per menjar-se'ls, no trobeu?

Aquesta samarreta em fa fer especial gràcia xD

Passeig passat una mica per aigua al Portobello's Market

El metro ens va donar uns quants problemetes, vàries línies tallades, una persona que es va tirar a la via del tren... Però mireu quina estació més original, plena de mosaics!

No podíem passar ni un dia sense anar a un Starbucks... Quin vici que tenen alguns! :P

A typical English breakfast!! 

Vaja si heu de fer cas a aquest missatge... Gairebé em quedo enganxada a la porta, la meva bossa no sortia i vaig ficar la cama per intentar obrir les portes... Redéu si fan pressió! Tinc la cama esquerra plena de blaus :(

Aquesta botiga era un somni: plena de papallones i coses maques per penjar per tota la casa!

Els mateixos anglesos t'avisen d'on has de mirar perquè no hi estem acostumats a això de que vagin a l'inrevés que nosaltres xD